(si cliqueu el títol de cada cançó, podreu escoltar les melodies originals arranjades de forma planera i entenedora).

Aquesta obra que presento avui és una obra especial. Com ja us explicava a la newsletter de gener, em vincula amb molts llocs i persones: Cervera, Ponts, Frankfurt, Terrassa, el meu pare, el Xavier Puig, i també els clarinetistes amb qui l’he tocat: el Jordi Cornudella, amb qui el vam estrenar al Festival de Pasqua de Cervera, i amb el Lluís Casanova, que es va apuntar a l’aventura de reestrenar-lo al Mil·lenari de St. Pere de Ponts després de 8 anys. En el pròxim video m'estendré més amb el que va suposar per a mi el Mil·lenari de Ponts, de moment avui ens centrarem amb l'obra que publico.

Això és el que escrivia fa uns dies:

“L’obra que publicaré el diumenge 12 en el video del mes és una obra molt especial!! En el sentit que em connecta amb molts àmbits i llocs de la meva vida. Es tracta del duo per a violí i clarinet, inspirat en tres melodies tradicionals catalanes recollides a la zona de la Noguera i la Segarra. Aquest cop el vaig poder tocar amb un gran clarinetista, el Lluís Casanova, membre del prestigiós Senarts Quintet. Cal dir que l'obra és molt difícil, i fins i tot diria que és pensada per tal que el clarinetista es llueixi, o sigui que té uns passatges ben complicadots, hehe!

És gràcies a ell que he heredat aquest amor i aquesta capacitat d’honorar la tradició oral que ens ha arribat del passat i que construeix la nostra identitat sonora com a catalans.”

Avui que publico el video, afegiria com a curiositat que el meu avi patern es deia Francesc Guzman també, i era un gran clarinetista, que va donar classes al Conservatori de Sabadell, però sobretot cal recordar que va combinar la seva feina d’administratiu -i cap del sindicat!- en una empresa, amb la feina de músic d’orquestra de ball, recorrent tot el territori amb la seva flauta-clarinet i saxo. Avui em ve de gust dedicar-li aquesta obra a ell, al meu avi Francesc Guzman Aponte, i també al meu pare, Josep Lluís Guzman Antich :)

El tractament de les cançons tradicionals és molt agosarat tant harmònicament com rítmicament. Ja en l’exposició del tema del Casament desfet per una desgràcia, la melodia vascula per diferents tonalitats, sense que ens n’adonem gaire, i si bé el violí parteix d’una base tonal molt clara (sol) de seguida l’escala octatònica que el presegueix ja fa endevinar que el duo tindrà una experimentació cromàtica i harmònica bastant elaborada. Al final de la publicació teniu les lletres de les cançons, i aquesta en concret és ben dura, ja que narra un Casament que no acaba gens bé… 

Amb aquest plantejament harmònic, el repte tècnic és gran ja que els dos instruments són eminentment melòdics, si bé tenen possibilitats de crear harmonia amb arpegis, i el violí amb acords i dobles cordes. 

Després d’un desenvolupament in crescendo esbojarrat i un climax majestuós del tema del “Casament desfet…” (3:12 en endavant), apareix seguidament la cançó de Sant Joan feu-lo ben gran, una cançó de bressol, com si haguéssim obert un portal còsmic i fantasmagòric (3:55). Poc a poc la sonoritat es va esclarint fins arribar a la cadenza del clarinet molt virtuosa (5:40), on l’instrument agafa tot el pes musical tocant a solo. Al cap de poc podem sentir la veu del violinista (7:04) -el clarinetista no podria cantar i tocar ;)- que canta un tros de la cançó mentre va fent uns arpegis amb el violí. Al mateix moment, el clarinet també desenvolupa uns arpegis diferents, la qual cosa crea un amalgama sonor molt especial. El cantar acaba esbojarrant-se també i es trasllada al violí (8:08), que va improvisant cap al registre més agut impossible, mentre el clarinet també va arpegiant un acord supercomplex de forma ondulada però alhora ascendent, fins a rebentar les possibilitats sonores dels respectius instruments i desembocar al buit del silenci (8:20).

I des d’aquest no-res acústic neix el motiu principal ondulat de l’A la vola-vola mocador, una cançó joganera amb lletra onomatopeica sense significat aparent, que en mans del clarinet va apareixent cada cop més present. Al principi només sentirem les claus movent-se (8:25-30), i poc a poc anirà fent passar més pressió d’aire per anar perfilant més el so de cada nota. El violí s’hi afegeix aviat amb un efecte similar, de ponticello (arc sobre el pont) a ordinari (arc entre el pont i el batedor). Aquest motiu ondulat s’encabeix dins un ritme d’amalgama complex -un 7/8 + 5/8- la qual cosa fa que tinguem la següent esctructura de pulsacions: ||: 2 + 2 + 3 | 2 + 3 :|| que es va repetint i en alguns moments té algun petit canvi. Dins aquesta estructura rítmica, els dos instruments es van perseguint amb semicorxeres ondulants fins a desembocar a la presentació del tema (9:17) , que està escrit en 6/8 enlloc de 2/4 com l’original.

Després de desenvolupar diverses idees rítmiques i harmòniques, es reprèn la 2a part del tema de “Sant Joan…” (quan diu “feu-n’hi, feu-n’hi de sopetes”), ara amb molta més força que l’anterior vegada que surt (9:56). Tot seguit (10:43) es reprèn el caràcter scherzo/joganer-presto d’aquest “3er moviment” que és “Ala vola-vola mocador” fins a arribar a un final pletòric, folklòric i extremadament virtuós per ambdós instruments. No hi podia faltar una reminiscència al cop final de la sardana (11:54).

Desitjo que us agradi i gaudiu d'aquesta audció comentada :)

Casament desfet per una desgràcia (podeu escoltar la cançó aquí).

Quina gràcia els ha fet Déu a son pare i a sa mare.

Adéu, Roseta Galan, flor del pèsol agraciada

d'haver pogut tenir una planta tan agraciada.

Ja en respon lo traginer: Dins del cor la'n tinc posada

amb cadenes d'altres fins que te bàixon per la cara;

que si vos no em deu l'amor, la vida no la'n tinc llarga.

Jo l'amor ja us donaré però ho vull dir al meu pare,

que se n'informi de vós si sou jove de bon tracte.

Jo la veritat diré, lo mateix que confessar-me:

jo d'Andorra en sóc fill i a Canillo habitava

una casa d'alguns cabals i molt bestiar de llana,

una guàrdia de mulats i una altra d'eugassada,

set matxos que meno jo, que tots set ne van de carga:

porten oli per avall hasta la ratlla de França.

Tot això n'és veritat sense jo forma'n cap acta;

si no em voleu creure a mi, aneu-se'n a informà amb un altre.

El divendres té raons, el dissabte aquestes altres,

i el diumenge al dematí ja en veig que anava mudada;

i cap a missa al Mas Vell, jo tot lo camí plorava

al veure com feia anar lo serrellet de l'enagua,

la sabata amb taló, que ella molt bé repicava.

Cap a missa mo n'anem, cap a oir la missa santa;

tota la gent que m'encontro, tothom feia la rialla.

Què tal, Roseta, com va? Què feu a la vostra casa?

Cap a missa mo n'anem, cap a oir la missa santa.

Jo ni missa no oi, ni el sacerdot no goaitava

sinó los ulls enclinats cap allà on ella estava.

Els fadrins d'alrededor li van conèixer la maula.

De missa ja mo n'anem, ja mo n'anem cap a casa.

Com vam ser sota el Mas Vell ja en veiem sis de parada;

los dos 'naven mascarats i els quatre portaven arma.

Jo, quan te'n veig l'acció salto una paret molt alta;

el primer salt que vaig fer, se me'n trenca una cama.

Jo ja me'n poso a cridar: Valga'm la Verge del Carme!

La Roseta allí plorant, feia el que li pertocava.

Van a buscar molta gent. Amb una llitera llarga

cap a casa se me'n duien. Ai, que regalat estava!

Aquell llit tan agraciat, que això sol a mi em curava.

Ho envien a dir al seu pare; el seu pare ja hi va anar:

Roseta, aquí tens lo Jaume; fes-ho com ho heu fet fins ara,

que quan ell sirà curat, tu ja siràs ben pagada;

que això no es pot pagar ni amb or, argent, ni plata,

que tot se pagarà amb fruits i béns de la vostra casa…

Sant Joan, feu-lo ben gran (podeu escoltar la cançó aquí).

Sant Joan, feu-lo ben gran

Sant Martí, feu-lo dormir

Que son pare n'és al camp

I sa mare és al molí

Feu-l'hi, feu-l'hi les sopetes

Sopetes amb un tupí

Sant Joan, feu-lo ben gran

Sant Martí, feu-lo dormir

Que son pare n'és al camp

I sa mare és al molí

La cullereta és de plata

Lo tupinet d'or fí

Sant Joan, feu-lo ben gran

Sant Martí, feu-lo dormir

Que son pare n'és al camp

I sa mare és al molí

Les estovalles de seda

I el tovalló de setí

Les estovalles de seda

I el tovalló de setí

A la vola vola, mocador (podeu escoltar la cançó aquí).

A la vola vola, mocador (bis)

non noron non mocador no,

mocador del domini peri amb bon just.

 

Quin meri meri, quin lluneri,

que no en tens del miri miri neri,

quin meri meri, quin lluneri,

que contents del mal que jo neri.

-------

I FINS AQUÍ LA PUBLICACIÓ DEL VIDEO!

MOLTES GRÀCIEEEEES!


SALUT,

Francesc Guzman Bonet

Si t'ha agradat, comparteix la meva pàgina i altres links d'interès: