Holaaaaa!

Com va l’estiu??

ara ja més agradable de portar oi?

Seguim amb les noves informacions:

la veritat és que aquest mes ha estat molt intens a nivell personal, i no tinc gaires novetats professionals, però calia fer una newsletter de Juliol.

Per sort he pogut fer unes vacancetes per desconnectar, hem anat al Euskadi 🙂

I vam fer una festa molt bonica pel meu aniversari on vaig poder presentar els meus temes, alguns en prímica, per a gent molt propera i bonica que va escoltar i cantar amb molt d’amorset!

També he estat produïnt alguna cançó nova que molt aviat compartiré aquí a l’aixeta.

La principal novetat és que estic a punt a punt de comprar un nou violí. No pas per caprici de tenir-ne un de més, si no un que em serveixi per poder tocar com a solista, en sales mitjanes-grans, i amb el qual pugui treballar el meu so.

La meva història amb els violins és prou rocambolesca, m’explico:

De petit un amic dels meus avis, l’Aureli Bisbe joier, violinista amateur i col·leccionista de violins (sí), em va cedir un violí ½ antic molt bonic, amb el cap escolpit de lleó. Després el ¾ va ser comprat al Xavier Vidal (Luthier). I més endavant la Patrjcia, violinista de l’OBC em va deixar el seu 4/4. Fins que vaig tenir la mala sort que em va caure… 

I llavors la viuda de l’Aureli Bisbe va decidir cedir-me un dels seus violins 4/4, que vam poder triar entre uns quants (!). Vaig triar un violí etiquetat com a “Gagliano” malgrat que no ho era… finalment amb el temps he descobert que es tractava d’un Castagnieri (1760). Però aquest instrument, a més de no tenir la tapa posterior original, sinó reparada, tenia alguns petits desperfectes al claviller, a la pràctica inofensius però cars de reparar, i la viuda de l’Aureli Bisbe em va cedir un altre dels violins del seu difunt marit, un Marcel Laberte.

Amb aquest últim vaig cursar part dels estudis de l’ESMUC, i finalment l’últim any va sortir l’oportunitat de llogar per 4 anys un bon violí, un “Dante Baldoni” que havia sigut d’Enric Casals. Ah! aquesta era una bona peça, i com sonava! Amb ell vaig tocar el recital final de l’ESMUC i vaig estudiar/tocar de valent durant els dos anys de màster (entre 5 i 7 hores diàries). També al tornar a Catalunya vaig poder gaudir-ne tocant a l’OBC i en d’altres orquestres.

Però el violí Dante Baldoni havia de tornar al seu propietari, i vaig retornar als meus dos violins de l’Aureli Bisbe… primer amb el Marcel Laberte, fins que un Certificador de violins professional em descobrir que el “Gagliano” era realment un Castagnieri, bon violí, però amb la tapa posterior no original. Així que em vaig atrevir a seguir usant el Castagnieri, malgrat els petits desperfectes cars de reparar, i que permeten tocar amb normalitat.

En tot cas estava clar que necessito un instrument de més potència i qualitat sonora per poder seguir creixent com a músic i professionalment, de manera que porto uns mesos provant un violí que se’m va oferir per part d’un particular. L’he estat comparant amb d’altres violins, i l’he provat amb diferents arcs (Cada arc fa que l’instrument respongui diferent!), i la veritat és que té molt potencial. Així que en breus us podré dir de quin instrument es tracta,  ensenyar-vos-el i fer-vos-el escoltar.

COMENTARI DE L'OBRA

“Les Birbadores” és l’obra més virtuosa de tot el cicle dels Sis Sonets de Toldrà. Emmarcada en estructura A B + CODA, té una primera part molt animada i espumosa, i una segona part ben dansada amb aires de cançó tradicional. El poema ens parla d’una visió idealitzada de les birbadores, les noies i persones que arrencaven les males herbes del camp per tal que el conreu pogués créixer bé. Arrenca així el poema de M. Morera i Galicia en el qual s’inspira Toldrà: 

“Les he vistes passar com voleiada 

de cantaires ocells quan trenca el dia, 

i del tendre llampec de sa alegria 

ne tinc l’ànima alegre i encisada.”

RECOMANACIONS MUSICALS

Últimament he escoltat força la rumbeta del català Gato Pérez. M’agrada la reflexió sobre la industria musical i la salut mental/física dels músics i altres empleats.

Heus aquí una curiositat musical dels cosins compositors i excel·lents músics, en Feliu Gasull i el Joan Albert Amargós:

I per últim, ja fa més d’un anyet que tinc molt aprop aquest àlbum excel·lent de la MARO, potser ja ho coneixeu, però per a qui no ho conegui, és un “must” per quan vols relaxar-te i deixar volar pensaments i emocions:

I fins aquí el meu Juliol!!!!

Molta salut!

Francesc